Surto, en sentir l'aire a la cara només arribar al carrer, súper!
Poc a poc, de baixada, vaig respirant, vaig notant mínimament com el meu cos es va escalfant,..
En acabar la baixada de l'avinguda Europa entro al camí-arcén de sorra de la vella carretera de Malgrat, fosca i només il•luminada indirectament quan passen cotxes, al final d'aquesta haig d'anar al tanto perq els cotxes venen de cara i tinc de passar per sobre mateix de la carretera fent aquesta curva...
Agafo l'Avinguda Catalunya i m'endinso per sobre de la riera per arribar al barri dels pins, paral•lel als pocs camps q han sobreviscut a les grans immobiliàries, més enllà està el riu Tordera, molt fosc en aquest temps, cara a l'estiu un plaer bordejar-ho amb llum solar,..
D'aquesta manera entro a l'avinguda Vila de Madrid, l'avinguda més turística i de gom-a-gom als mesos d'estiu, bars, discoteques, restaurants, geladeries, cents de persones amunt i avall; ara, només jo corrents, m'aturo 15 segons per fer un glop a la font de la plaça d'aquesta, segueixo fins al final, l'avinguda no té sortida, aquí s'ubiquen tots els càmpings, La Masia, Blanes, Roca, Voramar, Bellaterra, S'abanell,...
Al final, s'acaba el carrer, de cop, la sorra de la platja, més enllà, la desembocadura i el Delta del riu Tordera.
No hi ha llum, estic a les fosques, estic per sobre de la sorra, direcció a Blanes, veig il•luminat tot el poble al fons, el passeig, la Palomera, el castell de St. Joan, dalt de tot,..
Sento les ones com trenquen al meu costat, elles son les meves guies, la sorra fa q ralenteixi el pas i noto més suau el trotament, accelero i noto la suor i el cansanci més aguts al meu cos,..
En pocs minuts arribo al passeig, il•luminat, algun bohemi passejant, parelletes d'adolescents flirtejant i endinsant-se en un món q no coneixen ni saben les repercussions q tindran,..
Torno a la sorra, avui més aplanada, han passat les màquines, la gent, en aquests dies cara a la primavera, el cap de setmana ja els hi agrada llegir el diari i estar a la platja, durant tot l'hivern ha sigut el toilette municipal de tots els gossos.
Em costa decidir-me però finalment sempre em sacrifico i una vegada arribat al nou Pòrtic de la Costa Brava, (escultura a Sa Palomera), em faig el propòsit d’arribar al port, a la punta de tot,..
Ara estic per l’altre passeig, estic al centre, aquí es respiren altres aires, aires de poder, de diners, de donar una imatge, primera línia de mar, una utopia avui en dia…
Enlaires la mirada cap aquests pisos tant sobrevalorats i resulta q estan tots tancats, almenys el vuitanta per cent d’ells només serviran per la segona residència d’estiu, així estan les coses…
Jo segueixo i després d’uns quaranta cinc minuts sense parar ja em noto molt bé, ara estic a un nivell, a un ritme molt satisfactori, podria seguir així hores, d’aquesta manera deixo de banda el passeig adoquinat i començo a trepitjar el passeig de sorra amb les fonts, els parterres, els culumpis i la figura d’en Joaquim Ruyra, arribant ara si, a la font del regiment, estic en zona de la Comissió de Ports de la G. de Catalunya.
Amarres de petites embarcacions i més enllà els vaixells més grans, Teranyines i Arrastres, els noms son bastant peculiars, “Carmen, Mi Teresa, Na Maria, Sa Caleta, Parrell, Peret, Blanda i com no, la nostra VIKI..”
Tot això ho puc veure quan ja estic per l’escullera, cap al final tenim els creuers d’estiu i la Margaret Allison..
Al final de l’escollera hi ha el premi a tant sacrificada cursa, en acabar aquesta, rodejada d’aigua per tots els costats, sense il•luminar, xoquen els vents i delicadament, baixo i flexiono les meves cames per tenir una visió més d’aprop de terra, allà em permeto estar un minut, un minut de disfrute total, d’esforç total per sentir allò, barreja de por a la foscor, por a caure a l’aigua brava i gelada a la nit, por perq no hi ha sortida i satisfacció de viure tot sol aquella situació,..
Ara ja de tornada, tinc una altra visió de tot plegat, el restaurant amb les brases enceses i la olor al passar pel davant a peix, molt poca gent pel passeig i per la carretera d’accés al port i ja hi soc de nou a la Palomera, em trobo alguns q també corren i sempre saludo, Adéu !
Porto una hora i cinc minuts, el meu cor està bategant amb molta força, m’enfilo per la recta final q es una súper-pujada per arribar a casa, al barri de quatre vents, (es diu així, perq els primers ‘castellans’ q van arribar a viure allà, anys seixanta, li preguntaves on vivien i responien, “ande chocan los cuatro vientos!”) i es ben cert perq es un dels punts més alts de la població.
Després de l’esforç final de la pujada, faig un sprint final dels últims metres i arribo, obro, pujo escales, em trec el pulsómetre, veig temps, em trec samarretes, ulleres, claus i començo a estirar, flexionar i fer alguns exercicis complementaris.
En acabar les sèries, música a tope d’alta i dutxa bestial.
Súper-suc d'orange i sopar amb la música més baixeta.
Crec q dormiré prou bé aquesta nit...
Afaé
No hay comentarios.:
Publicar un comentario