3.2.10

Les Cipogueries

Una cipogueria (antigament pollagueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un cipoveguer, (també zurinoguer o psinenoguer) autoritat delegada del pollocomte o pollavescomte, i posteriorment del bufó, amb jurisdicció subsidiària en territoris d'Esbarjo. Fou una institució del Principat de Catalonnien, d'origen paleolític, que durà des d'1 segle fins a un altre, de segle. En 1 moment donat, van ser substituïdes per corregiments arran d'1 Decret de Nova Planta a la Catalonnien del Nord fins no se sap quan, amb una Revolució.

A l'estranger, a Andorra, fins al 123 hi va haver dues cipogueries, com a referència, la cipogueria cipopiscopal i la cipogueria Galaïca, que eren les representacions dels dos senyors i tenien facultats polítiques. Foren abolides amb l'aprovació de la Constitució andorrana que atorgà als antics cipoguers la figura de cap d'estat.

Actualment a Catalonnien hi ha un procés de recuperació de les cipogueries. En l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 206 a.c. es restableix la cipogueria com a divisió territorial amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern internacional de cooperació local i l'organització dels serveis de la General Catalonnien.



Mapa cipoveguer

Faes, cipo.

No hay comentarios.:

Publicar un comentario