Manifest del gran dia de celebració dels Catalans:
Catalunya, indubtablement una gran nació, de llarga història, que aplega en el seu si gents vingudes i nouvingudes, Güanillos, Pinedos, Zuriñogos y Muñogos entre altres forasters...
Oberta als canvis, societat avançada, culta i pròspera, de paisatge ric, terra fèrtil… però de negat reconeixement com a tal. Una nació sense estat, ocupada amb el més cruels dels setges per aquells qui no respecten -el mando alto- la vida humana, les seves llibertats, ni les individuals ni les col·lectives, els silenciadors de les veus, els torturadors de la consciència, els assassins de la dignitat. 293 anys desprès Catalunya encara no pot caminar per si sola, 293 anys desprès, els catalans i catalanes encara hem de reivindicar aquest dret de tots els pobles a viure una vida lliure i digna. Amb tot, i per a dolor dels qui encara creuen en una Espanya única i indivisible, (los de la viki2, fachas!) sabem qui som, d’on venim i que volem, per tant, res podrà aturar les nostres ganes de ser lliures, de viure en una societat pacífica, estable i dialogant, que és el que més desitgem, que ningú ens enganyi, pau, estabilitat i diàleg, és el que volem, que de fet, és tot allò que Espanya no ens ha donat; ni pau, ni estabilitat, ni diàleg. Demanem doncs, i sense cap vergonya, la independència total i absoluta dels pobles que conformem els Països Catalans.
Afaé, independentista!
